23 de febrer, San Pedro de Atacama:
Sóc al desert, així que els dies són calorosos i el sol no serveix per posar-te moreno si no per fregir el dinar .... les nits son fredes. Els carrers de San Pedro aixequen pols quant fa una mica de vent. Aqui i viuen els autòctons, la població flotant ( la que hi ve a treballar per temporades) i els turistes que són els que invadeixen els 3 -4 carrers principals i la plaça central on hi ha l'esglèsia. Els carrer és ple d'agències de tours, locutoris , cases de canvi i hostals. Des d'aquí es veuen cims nevats de la serralada Andina i els volcans , el més gran el Licankabur . Molt més lluny de San Pedro es pot veure un d'ells que en l'actualitat va treient una columna de fum es diu Ollague.El desert té una part de dunes, pero també de roques,de salars, de llacunes, de gheisers i basses d'aigües termals i de petits oasis com el de San Pedro. Evidenement aqui els españols també vam fer de les nostres doncs era una zona amb moltes tribus indígenes diferents (mapuches, incas... i altres de les que no recordo el nom) així que quant els espanyols van arribar van triar el cap de cada tribu i al cim d'una munyanya els van tallar el cap. Ara en aquest lloc hi ha un monument en honor seu. Mica mica estant aconsseguint que el govern inverteixi en la seva memòria . Al lloc on hi han els gheisers es volia aprofitar l'energia d'aquets per fer electricitat però sembla que el projecte ha quedat parat i de fet aquí tenen forces talls de llum.
Abans la zona vivia de les mines de sofre que s'han anat tancant i de l'extracció de sal que encara segueix vigent, però des de fa uns pocs anys el turisme ha arrassat. Crec que per a un chilè es com una espècie d'obligació venir almenys un cop a la vida a aquest punt perdut enmig del desert. Quant vam arribar plovia i en alguns llocs feia de 5 a 8 anys que no ho feia! d'això se'n diu tenir sort! però no ens queixarem que aquesta és una de les zones més desèrtiques del món així que la pluja és benvinguda.Demà marxo cap a Uyuni , Bolivia, i des d'allà l'objectiu és arribar als carnavals d' Oruro que es fan del 4 al 8 de març però amb això de viatjar mai se sap !Valle de la Muerte- Desert Atacama
Travessem el desert amb un 4X4 , 6h, un conductor , la meva nova amiga polaca Ania i jo. De Chile a Boliva . Sona a aventurilla i una mica ho ha sigut perque ara hi ha "l'hivern altiplànic" que és un periode de l'estiu on hi ha pluja, o sigui que els camins no eren tan transitables... qüestió de confiar en el Lucio, el conductor i tot ha sortit perfecte. Hem creuat el que ells anomenen el Desierto de Dalí perque diuen que recorda les seves pintures:
D'altra banda començo a sentir un extrany complexe de camell , tot el dia mastegant coca, passant coca d'un país a l'altre , prenent tés de coca... :) però la veritat és que és el millor remei per la "puna" el mal d'altura, el més alt que he arribat és 5.200m . A aquesta altura millor no correr ni xerrar gaire perque sembla que et falti aire. Només cal pendre paciència i deixar que el cap es posi a lloc.Demà comencem una travesia de 3 dies per el Salar de Uyuni i desert!
