Hola de nou! Sóc a la Illa de Chiloé després de passar per Ushuaia podríem dir que he arribat al segon racó perdut del món. Estic en un petit poble pesquer que es diu Dalcahue i just devant hi han varies illes petites.Així que el peix per aquí es molt bó. El paissatge recorda a la costa de Galícia perque us feu una idea. Fins hi tot sembla que tenen mitología de boscos i fades com els celtes!. El temps també ha estat igual que allà : plujós. Tot i que sembla que demà vindrà el sol!Els colors són més verds i ja no hi han muntanyes altes si no turons molt diferent del que he vist fins ara. Avui he visitat la Feria Criolla de Chonchi , una festa popular on he pogut menjar "curanto" (us poso el link que la wikipèdia en sap més que jo d'explicar les coses... ) i veure balls de la zona (sota la pluja això si ). També he visitat les esglèsies que són totes fetes de fusta i la catedral de Castro, la capital, que es patrimoni de la Unesco. Si no em van enganyar, un artesa xilè que vaig conèixer a Bariloche, em va dir que eren fetes de fusta perque els colons els van deixar de subministrat material i la fusta era l'únic que tenien. Les cases també són molt típiques. Bé gent us envio una abraçada forta a tots !! ah si me n'oblidava per no perdre el ritme de calor- fred -calor, per allò de marejar la roba de la motxilla . Després d'aquí torno a la calor, dilluns cap a Valparaíso i Viña del Mar, a la platja del Pacífic!
Noia, quina sort poder disfrutar d´aquests menjars jo diria que ancestrals, ja ens agradaria menjar algun cop aquest "curanto" (hem pogut descubrir la seva elaboració per un petit video a internet).
ResponEliminaAmb les properes imatges esperem poder veure´t
a "casa Sebastiana" a Valparaiso, doncs l´entorn
també es veu preciós.
Que t´acompanyi el bon temps i la sort.
Un petonàs.
Núri
Guapa!!! una mica més i et trobo ja al Canadà...però torno a estar aquí, seguint les teves petjades! Que maca que surts (perquè ho ets) a la foto de San Carlos de Bariloche i, com bé dius, les vistes han de ser fantàstiques. Em puc fer una "idea" de la costa on estàs perquè he estat a Galicia, però això deu ser molt més interessant i diferent, oi? De totes maneres és important que hagis trobat bò el peix i que t'hagis pogut alimentar bé per agafar força i continuar.... no has trobat cap Mc Donald's encara? jeje... Suposo que lo seu és degustar el típic de cada lloc... En quan a la climatologia deu ser flipant passar del fred i pluja a la calor però sé que la teva motxilla porta roba de totes les temporades,... així que ara a disfrutar d'aquestes zones tant turístiques de Xile i les seves platges. Valparaíso i Viña del Mar ja no em sonen tant a xino i m'alegro molt que ja hi estiguis apunt d'arribar... espero q tot et vagi segons el previst i que encara que hagis deixat alguns amics enrera, estic convençuda que en faras de nous. Mira sempre el futur, vivint el present però sense oblidar el passat.... és bonica la frase, eh? Dons no, no és meva ;-)
ResponEliminaBueno guapa, despres d'aquesta parrafada nomes em queda dir-te el mateix que la Nuri : que t'acompanyi el bon temps i la sort.
Molts petonets cosineta.... i continua informant-nos, eh?
MUAAAACCCKKKSSSSSS!!!!!!!!
Bertoni ha dit...
ResponEliminaDoncs bé, proposo que la Nuri ens convidi a menjar aquest curanto que tant bé s'ha aprés per internet....ja posem dia i hora....Laureta, tu ves posant menjars tipics i raros, aixi ta mare pot anar practicant i quan tornis serà como si no haguessis tornat..almenys gastronómicament...ja em sembla bé ja...Ara que tu aprén també a cuinar alguna cosa típica d'aquí...que ja sabem que la cuina nostra se't dona molt bé...has d'anar renovant...i jo que ho pugui probar..jajaja
Lauris wapa, semble que la platja i el bon temps t'espera...Aprofita les platges del pacífic, la sorra, les petxines, els surferos, les surferes, els vermuts, el relax, les tumbones, la proteccio solar, la ocular, les alegries visuals,...les altres..., bueno aprofita-ho tot i més, aquí a Valparaiso...i Presentat al concurs de Viña del Mar!!!Presentarte no ho sé ....pero actua l'Sing, i tbé l'Alejandro Sanz, el Baute, Chayanne... vamos que si vols et pots pegar un festival de loca fan latina que te cagas!!!jajajaj y es la darrera setmana de febrer!!
Laureta...Just avui fa 1 mes ja de l'inici del viatge!!!!que ràpid ha passat!!!! aprofitat que en un plis plas sens fará l'Abril!!
MOLTS BESITUS GORDUUUUUUUUUUUS!!!i MOLTES ABRAÇADES FORRRRRRRRRTES!!!I MOLTS AXUXONS!!!!
VIVA CHILE, MIERDA!!!!!!!!!!!!!!
Bertoni
Bertoni ha dit...
ResponEliminaOstras!!!fins ara no havia llegit com es preparava el curanto...tonto!!ho hauria d'haver fet abans d'esciure...Nuri, ja anirem a Dubies a fer el curanto...em de cavar metre i mig! i coureu!!i es lent...mentre es cuina..anirem fent feines de camp...!!!Laura...ja t'esperem a que tornis..pot ser tot una odisea!!!
Muaks!
Bertoni
M'apunto a la sortida a DUBIES.... o XARAFÓ a fer el tast del curanto. Cuina la Laura i la seva mareta.
ResponEliminaComensals: algu de Xile (perque doni l'OK) i la familia del primo de zumosol.
VIVA EL CURANTO! I VIVA LAURA, ESTÀ CLAR!
ohhhh,
ResponEliminaQue macu!!, tot. :D
Quina enveja que em dones. Quantes coses boniques que has vist i quantes que has menjat.
Per aquelles terres deuen tenir una carn increible. Ja s'hem fa la boca aigua de pensar.
un petonet molt gran
Laureta!! Des d'aquí seguim els teus passos!! quin viatge més xulo, quants llocs, quants paisatges!! bé, esperem que et quedin ganes de tornar pq ens pugui fer de guia en algun proper viatge!!jeje
ResponEliminai que a la tornada ens puguis fer una degustació del menjar tan bo que estàs probant!! (apunta receptes):)
un petonàs guapíssima!!
aina
Bueno, bueno... crec que estas posant de moda el curanto! Ja veuras d'aquí un temps la gent no dirà que se'n va de calçotada" dirà que se'n va de curantada!!!!! ei, que això de fer entre tots forats al terra i calentar pedres al foc fa germanor....ja veuràs ja... tot i que a mi això de barrejar llagostins amb llonganises no em fa molt el pes, però bueno tot s'ha de tastar...
ResponEliminaBé noieta, passa-t'ho molt bé a Valparaiso i Niña del Mar.
Un petó molt fort!
Araceli