Pablo Neruda- Los españoles del "Winnipeg"
bé Neruda va voler fer de casa seva un vaixell , tot recorda el mar , deia que navegar en terra ferma era més segur. El poema crec que bé dels espanyols que ell va aconseguir exiliar a Chile. Era un col.leccionista empedernit i dins hi trobes mil objectes diferents fins hi tot un cavall (com a casa de'n Dalí... ) pero tot té un aire a mar a un vaixell d'on ell es proclamava el capità i on va voler ser enterrat amb la seva 3era dona.
Ara us escric des del desert d'Atacama ! res a veure amb aquest paissatge !
un petó molt fort a tots .
p.d per problemes tècnics no puc afegir més imatges en properes conexions intenterem resoldre-ho. Segueixin atents a la pantalla. :)
Miss. LAU
Tot el que no t'ha agradat del Valparaiso ho compensaràs a Atacama. Vigila el sol d'aquest desert d'altura i disfruta força.
ResponEliminaM'encanten les teves explicacions, però cal que sàpigues que les coneixiem abans de llegir-les. La teva mare no va parar de parlar del teu viatge durant tota l'excursió. És la teva primera seguidora.La Rosa li va fer un pastís boníssim i quan havia de bufar les espelmes va ser impossible fer-ho, ningú portava mistos!
ResponEliminaPetonets.
Àngels
Srta Laura, no es preocupi que seguirem atents a la pantalla. He buscat per internet la casa de Neruda. I tens tota la raó del món (esta clar... tu ho has vist!). Mil objectes, parets rebossades d'elements maritims... xulo no? Bueno, pel meu gust una mica recarregat ;-)Ara, al desert...és que no pares, eh? Vinga, continua així, que cada dia aprenem algo nou. Per cert, a un suplement de la Vanguardia q vaig comprar l'altre dia, sortia San Carlos de Bariloche, el Bolsón, amb fotos idèntiques a les teves... i el llac... (cuyo nombre ya no recuerdo). Apa, estem a l'espera de més fotos. MUAAAAAAAAAA!
ResponEliminaHola Lau!!!Vamos que ràpid has deixat la platjeta!!!et vas bañar o què?...vamos que vas per feina!!!... quins canvis terrenals que estan fent...platja, glaciars, deserts, muntanyes, cordilleras,...buaaaaaa!!!!tot el que pugui existir...!!bueno cousin molts petons!!
ResponEliminaYour cousin whit the best desires!!!
kisses gordos!!!
Què romàntica aquesta etapa del teu viatge! Neruda, el poeta del mar i de l'amor... que guai!!!
ResponEliminaPerò bé ara ens portaràs a Atacama, oi que era aquí que hi ha aquesta espècie de mà gegant que surt del no res? Quins contrastos més bèsties passar del mar al desert!!!! Estic al.lucinant perquè portes un mes i mig de viatge i ja has vist un munt de coses... i pensar que encara et queda un altre mes i mig per descobrir encara més... estas feta una globetrotter!!!!
Un petó molt fort !!!
Araceli
Hola Laura, trobem a faltar els teus comentaris aquesta setmana!
ResponEliminaEsperem les teves notícies.
Petonets
Àngels