Cusco i "Valle Sagrado"

( 20 de març ...) Cusco es mereix un post perque no pot quedarse a l'ombra de Machu Pichu! L'antigua capital de l'imperi Inca a 3300 m d'alçada . Qosq'o en quechua, o " melic de la terra" com va la batejar el primer emperador inca. Té molta arquitectura colonial , carrers empedrats i empinats.

A més a tans sols 8 km de Cusco hi han varies ruïnes que eren antigues fortaleses ( ruïnes de Saqsaywaman), o temples on feien sacrificis ( Q'enqo), o punts de parada (Pukapukara, una mena de aérea de servei de l`época ) que marcaven el camí cap a les termes de Tambomachay on l'emperador inca i el seu "harem" feien la parada final. Vaig sentir a dir a un dels guies que a un dels emperadors amb només 22 anys, ja se li atorgaven 200 fills...bé poder era la seva manera de fer crèixer l'Imperi...menys violenta si que ho és...
Les ruïnes no es troben gaire lluny de la ciutat, en canvi de cop et trobes amb un paissatge de muntanyes, valls, camps , cavalls ...tot plegat força bucòlic.

Pisac, és una petita població que es troba dins del " Valle Sagrado " i conté les ruïnes d'una Ciutadella Inca, pujant i baixant uns quants km d'esglaons més es viu una combinació perfecte de paissatge i història. 

fins a la propera per terres d'Argentina!

Machu Pichu

Hola de nou, finalment Machu Pichu, després de Perito Moreno , un dels altres tresors d'aquest viatge, que al final s'havia convertit en una mena d'objectiu per ser el punt més al nord al que arribar i una meta després del que ha estat el viatge fins allà.

La podríem anomenar : "missió Machu Pichu" o com evitar pagar el car tren turístic amb una alternativa barata i més aventurera.

Haureu vist mil imatges i sentit alguna història del lloc, però aquí va la meva experiència. La veritat és que la gran aventura com deia va ser arribar fins a Aguas Calientes (el poble que és a la falda de la muntanya , i que deu el seu nom a les aigües termals). Vam sortir de Cusco (amb s no amb z ,com ens tenen enganyats!) amb bus fins a Santa Maria , 6h , amb una sola parada , la del final ( sabieu que la sal retén els liquids? aixi que una bona dosis de patates fregides va ajudar :) ). Després un taxi fins a un altre poble, Santa Teresa , per al camí hi havien hagut abans alguns esfondraments de terra i s'havia de caminar. Ens va deixar abans d'arribar però un camió "amb vistes" ens va apropar un tram més de camí. Finalment un altre taxi "colectivo" ens va portar fins a la central Hidroèlectrica des de la qual comença el camí de 2 hores fins a Aguas Calientes seguint la via del tren. Durant la caminada la banda sonora del paissatge era el sorroll del riu, crec que mai havia vist un riu tan "enfadat" la força que porta l'aigua és impressionant. Les muntanyes també s'alcen amb força com parets impossibles i el reste és una vegetació selvàtica (que encara no havia vist mai durant aquets dos mesos ) . L'endemà a les 5.30h ,amb força pluja, vam començar a pujar els esglaons que porten a Machu Pichu per ser entre els 400 primers visitants i així poder pujar a la segona muntanya Huayna Pichu (que és la que es veu a  la majoria de les imatges, i a la que només s'hi permet l'accés a 400 persones per dia) vaig tenir el numero 90 així que més esglaons per pujar! però aquest cop ja era de dia i la pujada va ser més agraïda.

La primera imatge que vaig tenir de Machu Pichu per ser-vos sincera em va decepcionar perque era boirós i no es veia gaire res, i el cansament també influia suposo, però per sort el dia es va aclarir i la meva ment també i la sensació de ser allà enmig d'aquelles pedres mil.lenàries no tenia preu ( tot i que a cada esglaó que fas et preguntes com s'ho van fer per pujar-les fins allà ! si algú te una bona explicació si us plau espero el comentari!!!).

Així que en realitat son 2 muntanyes Machu Pichu en quechua "muntanya vella " i  Huayna Picchu "muntanya jove". Les construccions son per una part els temples, altres vivendes i altres palaus, però hi ha una part de l'antiga ciutat on es veu que estaven situats els horts i el bestià. Bé teniu els links per més detalls perque aquest post s'està fent llarg... :) La tornada va ser molt més fàcil un tren i un bus i a Cusco de nou. Només afegir que quant el camí es fa dur saber que sou allà és una gran font d'energia!!

Les conseqüencies: unes agulletes, un bon broncejat però sobretot un record impagable!

Una abraçada.

Llac Titicaca, des de Bolivia i Perú

08-03 He començat veient el Titicaca des de la part Boliviana, des de Copacacabana que sona molt tropical però en aquest cas el clima és més aviat fresquet tot i que fa sol . Des d'allà es pot visitar l'illa del Sol i fent una caminada de 4 hores la recorres tota de nort a sud . A l'illa hi viu gent , sobretot decicada al turisme com tot el que rodeja el Titicaca.

Illa del Sol

Copacabana

11- 03 Després de creuar la frontera Bolivia- Perú he arribat a Puno, també a les costes del Titicaca, en aquest cas la ciutat té menys d'encant , tot i que el centre es colonial i bonic. Des d'allà he fet dos dies d'excurssió per conèixer les illes del Uros o illes Flotants . La història d'aquestes illes és que quant van arribar els espanyols , la tribu dels Uros van decidir fugir per a no haver d'anar a treballar com esclaus a les mines. Van construir vaixells fets amb una planta que es diu Totora ( que serveix per a tot , des d' aliment que sana les dents com material per fer cases o vaixells... ).El vaixell el feien servir de casa amb cuina i lloc per dormir , pero aquest amb el temps es feia malbé total que n'havien de construir un altre , però el vell en lloc de tirar-lo el juntaven amb el nou així la casa es va anar fent gran . Amb el temps van decidir quedar-se en un lloc fix i van fer servir les arrels de la totora per anclars-se a prop de les costes de Puno. Bé si us interessa us deixo el link de la wikipedia que afegirà més detalls a l'assumpte que segur que me n'he deixat molts! : http://wiki.sumaqperu.com/es/Los_Uros
En tot cas abans vivien del intercanvi d'aliments amb Puno però ara mateix viuen només del turisme.

Després vam visitar l'illa d'Amantani i vam dormir amb una familia d'allà que viu com fa un segle enrere , la seva llengua materna es el Quechua (dels inques) i el castellà el parlen però poquet. Vaig compartir la casa amb una noia japonesa que estudia les llengues i cultures hispàniques amb lo qual la barreja cultural era una mica cacao però divertida. També bastant turístic perque ells viuen d'això, tenen un hort però per a consum personal. Tot i així la relació amb ells va ser molt interessant. Bé a la nit ens van fer vestir amb els vestits tradicionals i vam fer una "festa" amb balls. Segons el color de la faldilla significa si ets casada o soltera a mi em van posar el verd de les dones casades així que la festa res de res tu ! ... :) suposo que la noia de la casa amb 26 anys i 2 nens hem devia veure gran...D'això no en poso imatges que si no la credibilitat del blog cauria en picat . A part vam visitar el temple de PACHA TATA deu del sol ( que representa la figura masculina) també hi ha Pacha Mama ( que representa  la lluna, i es la figura femenina)

Ah me'n oblidava en idioma autòcton es Titijaja  no Titicaca ( el significat varia segons si es llengua Aimara o Quechua pero crec que Titi es puma  i jaja és roca gris). El Puma en la cultura inca és un dels tres animals venerats junt amb el condor i la serp.

Pròxima parada : Cuzco ( i més a prop de Machu Pichu ,  el punt més al nort del mapa del meu viatge)
Ah el recompte de kms fins ara !!10.278 kms ( segons dades dels meus comptables , merci!)

La PAZ

Arribar a la Paz amb el bus ofereix una vista increíble aixó que estava nubolat! una ciutat rodejada de muntanyes. La ciutat es troba reapartida entre varies valls i no una sola com jo creia. Durant els dos dies que hi vaig estar cel.lebraven la Chiaca ( no estic segura de que s'escrigui així...) es quant els comerços fan rituals tirant cervesa i l'alcohol de farmàcia als seus negocis perque siguin pròspers durant l'any. A part també se'l veuen clar. Així que aquests dies era complicat fer-se entendre amb els venedors...

També vam visitar el Valle de la Luna ( que no es el del desert d'Atacama clar) , no són roques sino fang que fa formes estranyes.

11 de març : ara sóc a Puno a les costes del Llac Titicaca, pero ja a Perú. Vinc de Copacabana que es la part Boliviana del llac  i on hi ha la Isla del sol . Demà marxo a conèixer las Islas Flotantes i a dormir a casa una familia de l'illa així que en el pròxim capítol toca el Titicaca! Bona nit o bon dia a tots! ah i bon cap de setmana ( així segur que l'encerto)



Carnavals D'Oruro

Oruro deu ser una ciutat tranquila, però jo hi vaig arribar quant ja eren els carnavals així que la bogeria ja havia comencat. Els dos priemers dies però , eren més tranquils. Vam veure el que es diu l'Andata Andina , on desfilen les comunitats de les muntanyes i la música és fa principalment amb instruments de vent. A partir del segon dia i durant 2 dies sencers la desfilada s'omple de grans bandes amb balls . N'hi ha de varios tipos alguns son la diablada ( on van disfressats en honor al Tio del que us parlava), la Morenada que recorda als esclaus negres i fan girar unes matracas que recorden el soroll de les cadenes, o els Caporales que son grans bandes de diferents llocs de Bolivia. El carnaval és Patrimoni de la Unesco perque conseguiex reunir totes les cultures Bolivianes.A més al final del recorregut pugen fins a l'església de la Virgen del Socavón per donar-li les gràcies, per això es considerat l'únic carnaval pagà i religiós alhora.
Un punt anecdòtic,  el ministeri de Cultura de Bolivia es diu Ministerio de las Culturas , no de la cultura ( perque ni han moltes en un marteix lloc), que tal si ho comentem a en Zapatero ? :)
El punt negatiu és que hi han molts robatoris , amb el tema de l'escuma ruxen als turistes als ulls i aprofiten per robar. Vaig haver d'acompanyar a una amiga per traduir, ja que li havien robat la càmara i bé vam acabar havent de comprar paper al policia perque pogués imprimir la denuncia , en fi al final tot acaba amb un somriure! Feliç carnaval!

Potosí i Sucre

Sortint d'Uyuni i per mantenir l'alçada :) vam anar a Potosí ciutat coneguda per les mines, el carnaval ja havia comencat així que els nens es dedicaven a ruixar-se amb espuma entre ells ( aixó era un preliminar del que ens trobaríem a Oruro ). El centre de la ciutat es força bonic i en alguns moment et sembla que ets per alguna ciutat de Castella per l'arquitectura. Finalment vam decidir no fer el famós tour de les mines però perque us feu una idea es tracta d'una visita a les mines reals amb els miners ( les mines funcionen igual que fa segles enrere tal com els espanyols les van deixar ). Els miners a part de viure en unes condicions tremendes empítjoren per l'alcohol ( que per cert és alcohol de farmàcia,90º directament , com el que seguirem veient que beuen en totes les ciutats per carnaval,  i el tabac) . Abans de la visita et fan passar per unes tendes perque els hi compris regals , després et fan unes demostracions amb explosions de dinamita....
El miners tener el Tio o diable que en realitat és un deu  Huari ( deu de les muntanyes) que es va convertir en diable ,  enfadat perque la gent ja no l'adorava com abans , ja que ara adoraven a la deesa de la terra...

Sucre és una ciutat per relaxar-se uns dies del canvi culturtal que representa Bolivia, ja que és molt més occidental. La majoria de ciutats Bolivianes com Sucre estan construides sobre cerros o petites muntanyes.

A més el clima aquí és molt més càlid.

Salar de Uyuni i desert de Bolivia

Imatges d'aquets tres dies per el salar de Uyuni , una superfície de 12.000 km2 de sal ( tot i que ara mateix té algunes parts inundades ) , més llacunes amb flamencs , més gheisers i un paissatge que combina el desert amb els cims nevats de volcans i muntanyes de la serralada andina. Un altre 4 X 4 amb una guía-conductor i una cuinera que ens ha fet uns bons menjars per el camí. Hem compartit la travesía amb una parella de chilens i una mare i filla d'argentina . M'han ajudat a entendre les diferències entre aquets dos països Chile i Argentina . Sobretot perque a Chile són més conservadors i la religió té molt més pes que Argentina on són molt més lliberals i han tingut més influències de tot arreu. Els Bolivians, un món a part , una altra cultura que barreja el cristianisme ( són mooolt catòlics practicants) amb la cultura de l'imperi inca. ( hi han diferents comunitats pero la més important segons el que m'han explicat són els Kolla) . Bé ens tornem a trobar per Bolivia!