diumenge, 13 de març del 2011

Llac Titicaca, des de Bolivia i Perú

08-03 He començat veient el Titicaca des de la part Boliviana, des de Copacacabana que sona molt tropical però en aquest cas el clima és més aviat fresquet tot i que fa sol . Des d'allà es pot visitar l'illa del Sol i fent una caminada de 4 hores la recorres tota de nort a sud . A l'illa hi viu gent , sobretot decicada al turisme com tot el que rodeja el Titicaca.

Illa del Sol

Copacabana



11- 03 Després de creuar la frontera Bolivia- Perú he arribat a Puno, també a les costes del Titicaca, en aquest cas la ciutat té menys d'encant , tot i que el centre es colonial i bonic. Des d'allà he fet dos dies d'excurssió per conèixer les illes del Uros o illes Flotants . La història d'aquestes illes és que quant van arribar els espanyols , la tribu dels Uros van decidir fugir per a no haver d'anar a treballar com esclaus a les mines. Van construir vaixells fets amb una planta que es diu Totora ( que serveix per a tot , des d' aliment que sana les dents com material per fer cases o vaixells... ).El vaixell el feien servir de casa amb cuina i lloc per dormir , pero aquest amb el temps es feia malbé total que n'havien de construir un altre , però el vell en lloc de tirar-lo el juntaven amb el nou així la casa es va anar fent gran . Amb el temps van decidir quedar-se en un lloc fix i van fer servir les arrels de la totora per anclars-se a prop de les costes de Puno. Bé si us interessa us deixo el link de la wikipedia que afegirà més detalls a l'assumpte que segur que me n'he deixat molts! : http://wiki.sumaqperu.com/es/Los_Uros
En tot cas abans vivien del intercanvi d'aliments amb Puno però ara mateix viuen només del turisme.




Després vam visitar l'illa d'Amantani i vam dormir amb una familia d'allà que viu com fa un segle enrere , la seva llengua materna es el Quechua (dels inques) i el castellà el parlen però poquet. Vaig compartir la casa amb una noia japonesa que estudia les llengues i cultures hispàniques amb lo qual la barreja cultural era una mica cacao però divertida. També bastant turístic perque ells viuen d'això, tenen un hort però per a consum personal. Tot i així la relació amb ells va ser molt interessant. Bé a la nit ens van fer vestir amb els vestits tradicionals i vam fer una "festa" amb balls. Segons el color de la faldilla significa si ets casada o soltera a mi em van posar el verd de les dones casades així que la festa res de res tu ! ... :) suposo que la noia de la casa amb 26 anys i 2 nens hem devia veure gran...D'això no en poso imatges que si no la credibilitat del blog cauria en picat . A part vam visitar el temple de PACHA TATA deu del sol ( que representa la figura masculina) també hi ha Pacha Mama ( que representa  la lluna, i es la figura femenina)


Ah me'n oblidava en idioma autòcton es Titijaja  no Titicaca ( el significat varia segons si es llengua Aimara o Quechua pero crec que Titi es puma  i jaja és roca gris). El Puma en la cultura inca és un dels tres animals venerats junt amb el condor i la serp.
Pròxima parada : Cuzco ( i més a prop de Machu Pichu ,  el punt més al nort del mapa del meu viatge)
Ah el recompte de kms fins ara !!10.278 kms ( segons dades dels meus comptables , merci!)

8 comentaris:

  1. Noia,

    Vols dir que no han estat els 2 dies més aprofitables per fer-ne una pel-lícula? Llástima
    que a les protagonistes no les puguem veure. Moltes gràcies per aquestes esplicaciones. Vas dormir a una cabana?
    Molt bon viatge a Cuzco i millor pujada al Machu-Pichu.
    Petonassos.

    ResponElimina
  2. Molt divertida l'anècdota de les faldilles !!!!!
    Les fotos com sempre, brutals, però hem trobat a faltar les de la festa !!!
    Una abraçada !
    Anna

    ResponElimina
  3. Com deia el Jesulín: en dos palabras IM PRESIONANTE!!!! Quina barreja de cultures més enriquidora!!!!
    Laura, però si et queden molt bé les faldilles verdes, que ja en tens d'aquest color...vaaaaa, vingaaaaa, volem fotoooooo!!!!
    M'ha fet molta gràcia lo del Titijaja... sembla que tot hagi de començar per "titi"... a més a més m'ha recordat que quan el Maël era petit i volia demanar a algú com es deia, li preguntava "titi llamas?" igual tenim algún avantpassat d'àllà, jajajaj
    Un besito molt fort!
    Araceli

    ResponElimina
  4. Quin ritme noia!! cada dia sembla q apretis més ;-) sort q et segueixo diàriament, perquè sino...jo encara estaria rondant per Ushuaia.. jejejeje! Com sempre, ens empapes d'històries i costums dels llocs que visites, i no sé jo si la faldilla verda que et van posar augura una boda imminent..jajajaajja! volem fotos, devies estar rebonica.
    Quins paisatges Laura, com deus disfrutar!! quan tornis faràs un album que fliparem! Ara toca Cuzco i el Matxu pitxu ;-) SOM-HI!! cuida't. MUAAAA!

    ResponElimina
  5. M'apunto a la sol·licitud de la foto de les faldilles verdes!!!!

    ResponElimina
  6. I jo també..esa foto! esa foto! eh eh eh!!
    Laureta...vinga a munt! a pujar al Matxu Pixu!
    Molts besitos!!!!

    Bertoni.

    ResponElimina
  7. holaaaa demà comença la pujada a machu pichu! aixi que cap allà demà passat espero que la pluja ens deixi veure'l !!

    fins ara !!! petonet

    ResponElimina
  8. Hola Laura,

    Tot i que et vaig seguint pel bloc, és el meu primer comentari. Carai quin viatget-aventura que estas fent i gaudint!!
    I quin munt d'informació que ens dones (gràfica, literaria jejeje)

    Molta Força per pujar al Machu-Picchu i si en queda una mica al Wayna-Picchu i tot!!!



    Petonets
    Josep Miquel

    ResponElimina