Machu Pichu

Hola de nou, finalment Machu Pichu, després de Perito Moreno , un dels altres tresors d'aquest viatge, que al final s'havia convertit en una mena d'objectiu per ser el punt més al nord al que arribar i una meta després del que ha estat el viatge fins allà.

La podríem anomenar : "missió Machu Pichu" o com evitar pagar el car tren turístic amb una alternativa barata i més aventurera.

Haureu vist mil imatges i sentit alguna història del lloc, però aquí va la meva experiència. La veritat és que la gran aventura com deia va ser arribar fins a Aguas Calientes (el poble que és a la falda de la muntanya , i que deu el seu nom a les aigües termals). Vam sortir de Cusco (amb s no amb z ,com ens tenen enganyats!) amb bus fins a Santa Maria , 6h , amb una sola parada , la del final ( sabieu que la sal retén els liquids? aixi que una bona dosis de patates fregides va ajudar :) ). Després un taxi fins a un altre poble, Santa Teresa , per al camí hi havien hagut abans alguns esfondraments de terra i s'havia de caminar. Ens va deixar abans d'arribar però un camió "amb vistes" ens va apropar un tram més de camí. Finalment un altre taxi "colectivo" ens va portar fins a la central Hidroèlectrica des de la qual comença el camí de 2 hores fins a Aguas Calientes seguint la via del tren. Durant la caminada la banda sonora del paissatge era el sorroll del riu, crec que mai havia vist un riu tan "enfadat" la força que porta l'aigua és impressionant. Les muntanyes també s'alcen amb força com parets impossibles i el reste és una vegetació selvàtica (que encara no havia vist mai durant aquets dos mesos ) . L'endemà a les 5.30h ,amb força pluja, vam començar a pujar els esglaons que porten a Machu Pichu per ser entre els 400 primers visitants i així poder pujar a la segona muntanya Huayna Pichu (que és la que es veu a  la majoria de les imatges, i a la que només s'hi permet l'accés a 400 persones per dia) vaig tenir el numero 90 així que més esglaons per pujar! però aquest cop ja era de dia i la pujada va ser més agraïda.

La primera imatge que vaig tenir de Machu Pichu per ser-vos sincera em va decepcionar perque era boirós i no es veia gaire res, i el cansament també influia suposo, però per sort el dia es va aclarir i la meva ment també i la sensació de ser allà enmig d'aquelles pedres mil.lenàries no tenia preu ( tot i que a cada esglaó que fas et preguntes com s'ho van fer per pujar-les fins allà ! si algú te una bona explicació si us plau espero el comentari!!!).

Així que en realitat son 2 muntanyes Machu Pichu en quechua "muntanya vella " i  Huayna Picchu "muntanya jove". Les construccions son per una part els temples, altres vivendes i altres palaus, però hi ha una part de l'antiga ciutat on es veu que estaven situats els horts i el bestià. Bé teniu els links per més detalls perque aquest post s'està fent llarg... :) La tornada va ser molt més fàcil un tren i un bus i a Cusco de nou. Només afegir que quant el camí es fa dur saber que sou allà és una gran font d'energia!!

Les conseqüencies: unes agulletes, un bon broncejat però sobretot un record impagable!

Una abraçada.