De tornada a Buenos Aires. Fins aviat!!!

"Yo adivino el parpadeo de las luces que a lo lejos van marcando mi retorno...."
Fa molt temps un amic meu em va dir la frase "la vida dóna moltes voltes" i un dia inspirat li vaig contestar si però l'has de fer girar. Així més o menys començava el meu blog i el meu viatge que com un cercle ha acabat en el mateix punt geogràfic on va començar .
Demà 2 avions em porten de tornada a casa, el temps ha passat volant però arribant de nou a Buenos Aires em vaig adonar que realment els mesos havien passat, els colors de la ciutat havien canviat i el clima ja era de tardor, a més la ciutat ja no era la infinita ciutat desconeguda si no un lloc on hi tenia uns quants amics per visitar. En un dels busos, vençuda per l'aborriment em vaig posar a fer recompte de "el meu viatge en xifres":
5 països (Argentina, Xile, Bolivia, Perú i Uruguay)
..... kms ( en això els comptadors de kms m'hauran d'ajudar amb un comentari, que ells porten el compte :) )
llocs on he dormit:
21 hostals
4 cases particulars
1 estació de busos
1 escola
viatges:
7 viatges en avió
1 viatge en tren
5 trajectes en autostop
3 en tot terreny
9 viatges en vaixell
25 viatges en bus
Pressupost (per si algú li pot servir.... )
 900 € ( bitllet anada i tornada ) + 3334 € ( total gastat durant el viatge)=  4234 € 
Per a mi la millor inversió que mai hagi pogut fer.

Bé no hi ha viatges millors ni pitjors, ni més ni menys importants, es tracte de viure el propi i adonar-se que sigui el que sigui el que hagi de venir després haurà valgut la pena. Els que diguin que hi van per reflexionar, trobar-se a si mateixos.... bé per la pròpia experiència us puc dir que potser la intenció hi era però al final ... Durant el viatge un no té ganes de posar-se a pensar en el futur més aviat disfruta el present com mai ho ha fet abans i aprèn a no planificar massa. Una gran sort és que coneixes el millor de cada una de les persones que et vas trobant pel camí, així que és força difícil trobar-te algú que no tingui ganes d'ajudar, compartir...La part més complicada de tot plegat és pendre la decisió de marxar, després tot ve rodat, i és així de debó. Viatjant m'ha donat la sensació que la sort em premiava per haver pres la decisió ja que globalment tot el que m'ha passat ha estat bó i si hi han hagut moments difícils a aquestes altures passen desapercebuts.

Bé em despedeixo amb un fins ara i una abraçada gegant per a tots!!! .
Només em queda dir-vos :

Uruguay

11-15 abril

Encara em quedava una setmana i tot i que Buenos Aires té moltes coses a oferir al viatger vaig decidir afegir un país més a la llista i escurar una mica més l'aventura. El passat dilluns vaig marxar cap a Uruguay creuant el riu de La Plata per visitar als veïns. Entre Uruguay i Argenina sempre hi ha una certa rivalitat com països veïns que són. Els principals tòpics que es compleixen 100 % parlant amb un argentí o un uruguaià són la disputa per l'orígen del mate, qui té el millor "dulce de leche" i el lloc de naixement de C.Gardel....
Vaig visitar el poble colonial de "Colonia de Sacramento" :

Montevideo ( crec que de tamany és semblant a Barcelona ) està rodejada per el riu de la Plata.

I finalment escurant més el temps vaig anar a un racó perdut de món "Cabo Polonio" a les costes uruguayes. Un poble hippie,  on hi viuen molta gent entre 50 i 60 anys que s'han decidit per un altre tipus d'estil de vida. Vaig tenir sort d'anar-hi ara perque estava força buit, a ple estiu  s'omple de turistes i perd l'encant. Està envoltat de dunes i té un far al que el cantant J. Drexler dedica una cançó.

Iguazú-Iguaçú

Hola de nou , com sempre, ho deixo tot per l'últim moment aixi que avui us tocarà llegir, si no teniu res més a fer :), 3 posts seguits ja que demà ja tinc l'avió de tornada!
11 d'abril :
He visitat aquest passat cap de setmana el tercer tresor conegut del viatge , les catarates d'Iguazú!
En aquest cas no és tan sols que sigui un paissatge "lindo" que diuen aquí és que és increïblement impactant per la seva magnitud.Cascades de fins 90 metres d'alçada i allà on miris hi han salts d'aigua! La llegenda diu que abans a la zona hi vivia una tribu al costat del tranquil riu d'Iguazú. Però un dia, un guerrer i la seva estimada van fugir riu avall per salvar a la jove d'un sacrifici als déus. Bé un dels deus del bosc es va enrabiar ( i aquets quan s'enfaden ja se sap que la lien molt...) així que va fer remoure les aigües transformant-les en casacades. La noia va caure avall convertint-se en perdra i sent castigada per els cops de l'aigua i el noi va ser convertit en palmera condemnat a veure el sofriment de la seva estimada.
Tornant a la realitat, els colors verds de la selva, el blanc de l'escuma de l'aigua, els arcs iris que es formen a les cascades i els dels milers de papallones eren força de conte de fades. L'aigua en molts punts no és transparent sino una massa blanca que quant cau aixeca columnes de vapor. El punt de més força d'aigua és "La Garganta del Diablo" que sembla una olla a pressió. El riu Iguazú  que baixa despreocupat i tranquil com qualssevol altre riu que coneixem es troba de cop en caiguda lliure amb precipicis altíssims. Per sort vaig poder compartir tot això amb una noia italiana i un israelí que vaig trobar per el camí. Perque em sembla que en un lloc on la natura et deixa amb la boca oberta es bó tenir algú amb qui compartir-ho per que sino el moment va mancat de sentit.
Realment semblavem com nens petits i no ens podiem estar de demostrar la sorpresa! Diuen que l'aigua té propietats curatives, aquí com que n'hi ha tanta, només mirar l'espectacle ja et posa de bon humor. De la banda argentina unes passarel.les et condueixen fins al costat mateix de les cascades i és la part més impactant . De la part de Brasil veus una panoràmica del conjunt que també val la pena. Vam fer també un petit camí fins a una cascada més petita però allà hi vam veure "coatíes" i monos menjant d'un taronger.
En resum, l'epectacle d'una natura que no es pot domesticar per l'home i que et fa posar el lloc que et correspon fen-te sentir com un granet de sorra. La natura que a pesar de com la destruïm ens deixa encara a vegades disfrutar de la seva bellesa i emocionar-nos.

Salta i voltants

Bé per posar-vos en situació jo era a Cusco i després de tants de busos em vaig permetre el luxe d'agafar l'avió bé de fet 3 ! amb una cía. boliviana fins arrivar a Tarija ( sud de Bolivia) i després creuar de nou a Argentina. La veritat és que Argentina és una mica com tornar esglaonadament a casa. Per a mi és més fàcil viatjar-hi, la cultura és similar i un se sent més còmode .

En aquesta regió del nord els colors i les textures se m'han barrejat. Des de les muntanyes pelades i de mil colors de la quebrada de Humahuaca i altres poblets,  fins al verd de la ciutat de Salta i San Lorenzo , passant per les muntanyes i les vinyes de Cafayate . Aquests dies no m'he decicat gaire a la cultura i més a caminar per aquests paratges. Us deixo doncs imatges d'aquest pissatge multicolor en només 300 km de distància entre si.

 Salta  i San Lorenzo

Poble d'Iruya (nord d'Humahuaca)

"Cerro de los siete colores ",  Pumamarca

Camí a Humahuaca

Cafayate :

 Casacades de Rio Colorado

Bé avui 3 d'abril queden 15 dies per tornar ! i bé menys dies per les vacances de setmana santa! ( és que això de viatjar és una feina molt dura ...oups crec que acabo de perdre seguidors al blog! jeje)

Pròxima parada : Iguazú !!!