De tornada a Buenos Aires. Fins aviat!!!

"Yo adivino el parpadeo de las luces que a lo lejos van marcando mi retorno...."
Fa molt temps un amic meu em va dir la frase "la vida dóna moltes voltes" i un dia inspirat li vaig contestar si però l'has de fer girar. Així més o menys començava el meu blog i el meu viatge que com un cercle ha acabat en el mateix punt geogràfic on va començar .
Demà 2 avions em porten de tornada a casa, el temps ha passat volant però arribant de nou a Buenos Aires em vaig adonar que realment els mesos havien passat, els colors de la ciutat havien canviat i el clima ja era de tardor, a més la ciutat ja no era la infinita ciutat desconeguda si no un lloc on hi tenia uns quants amics per visitar. En un dels busos, vençuda per l'aborriment em vaig posar a fer recompte de "el meu viatge en xifres":
5 països (Argentina, Xile, Bolivia, Perú i Uruguay)
..... kms ( en això els comptadors de kms m'hauran d'ajudar amb un comentari, que ells porten el compte :) )
llocs on he dormit:
21 hostals
4 cases particulars
1 estació de busos
1 escola
viatges:
7 viatges en avió
1 viatge en tren
5 trajectes en autostop
3 en tot terreny
9 viatges en vaixell
25 viatges en bus
Pressupost (per si algú li pot servir.... )
 900 € ( bitllet anada i tornada ) + 3334 € ( total gastat durant el viatge)=  4234 € 
Per a mi la millor inversió que mai hagi pogut fer.

Bé no hi ha viatges millors ni pitjors, ni més ni menys importants, es tracte de viure el propi i adonar-se que sigui el que sigui el que hagi de venir després haurà valgut la pena. Els que diguin que hi van per reflexionar, trobar-se a si mateixos.... bé per la pròpia experiència us puc dir que potser la intenció hi era però al final ... Durant el viatge un no té ganes de posar-se a pensar en el futur més aviat disfruta el present com mai ho ha fet abans i aprèn a no planificar massa. Una gran sort és que coneixes el millor de cada una de les persones que et vas trobant pel camí, així que és força difícil trobar-te algú que no tingui ganes d'ajudar, compartir...La part més complicada de tot plegat és pendre la decisió de marxar, després tot ve rodat, i és així de debó. Viatjant m'ha donat la sensació que la sort em premiava per haver pres la decisió ja que globalment tot el que m'ha passat ha estat bó i si hi han hagut moments difícils a aquestes altures passen desapercebuts.

Bé em despedeixo amb un fins ara i una abraçada gegant per a tots!!! .
Només em queda dir-vos :