De tornada a Buenos Aires. Fins aviat!!!

"Yo adivino el parpadeo de las luces que a lo lejos van marcando mi retorno...."
Fa molt temps un amic meu em va dir la frase "la vida dóna moltes voltes" i un dia inspirat li vaig contestar si però l'has de fer girar. Així més o menys començava el meu blog i el meu viatge que com un cercle ha acabat en el mateix punt geogràfic on va començar .
Demà 2 avions em porten de tornada a casa, el temps ha passat volant però arribant de nou a Buenos Aires em vaig adonar que realment els mesos havien passat, els colors de la ciutat havien canviat i el clima ja era de tardor, a més la ciutat ja no era la infinita ciutat desconeguda si no un lloc on hi tenia uns quants amics per visitar. En un dels busos, vençuda per l'aborriment em vaig posar a fer recompte de "el meu viatge en xifres":
5 països (Argentina, Xile, Bolivia, Perú i Uruguay)
..... kms ( en això els comptadors de kms m'hauran d'ajudar amb un comentari, que ells porten el compte :) )
llocs on he dormit:
21 hostals
4 cases particulars
1 estació de busos
1 escola
viatges:
7 viatges en avió
1 viatge en tren
5 trajectes en autostop
3 en tot terreny
9 viatges en vaixell
25 viatges en bus
Pressupost (per si algú li pot servir.... )
 900 € ( bitllet anada i tornada ) + 3334 € ( total gastat durant el viatge)=  4234 € 
Per a mi la millor inversió que mai hagi pogut fer.

Bé no hi ha viatges millors ni pitjors, ni més ni menys importants, es tracte de viure el propi i adonar-se que sigui el que sigui el que hagi de venir després haurà valgut la pena. Els que diguin que hi van per reflexionar, trobar-se a si mateixos.... bé per la pròpia experiència us puc dir que potser la intenció hi era però al final ... Durant el viatge un no té ganes de posar-se a pensar en el futur més aviat disfruta el present com mai ho ha fet abans i aprèn a no planificar massa. Una gran sort és que coneixes el millor de cada una de les persones que et vas trobant pel camí, així que és força difícil trobar-te algú que no tingui ganes d'ajudar, compartir...La part més complicada de tot plegat és pendre la decisió de marxar, després tot ve rodat, i és així de debó. Viatjant m'ha donat la sensació que la sort em premiava per haver pres la decisió ja que globalment tot el que m'ha passat ha estat bó i si hi han hagut moments difícils a aquestes altures passen desapercebuts.

Bé em despedeixo amb un fins ara i una abraçada gegant per a tots!!! .
Només em queda dir-vos :

Uruguay

11-15 abril

Encara em quedava una setmana i tot i que Buenos Aires té moltes coses a oferir al viatger vaig decidir afegir un país més a la llista i escurar una mica més l'aventura. El passat dilluns vaig marxar cap a Uruguay creuant el riu de La Plata per visitar als veïns. Entre Uruguay i Argenina sempre hi ha una certa rivalitat com països veïns que són. Els principals tòpics que es compleixen 100 % parlant amb un argentí o un uruguaià són la disputa per l'orígen del mate, qui té el millor "dulce de leche" i el lloc de naixement de C.Gardel....
Vaig visitar el poble colonial de "Colonia de Sacramento" :

Montevideo ( crec que de tamany és semblant a Barcelona ) està rodejada per el riu de la Plata.

I finalment escurant més el temps vaig anar a un racó perdut de món "Cabo Polonio" a les costes uruguayes. Un poble hippie,  on hi viuen molta gent entre 50 i 60 anys que s'han decidit per un altre tipus d'estil de vida. Vaig tenir sort d'anar-hi ara perque estava força buit, a ple estiu  s'omple de turistes i perd l'encant. Està envoltat de dunes i té un far al que el cantant J. Drexler dedica una cançó.

Iguazú-Iguaçú

Hola de nou , com sempre, ho deixo tot per l'últim moment aixi que avui us tocarà llegir, si no teniu res més a fer :), 3 posts seguits ja que demà ja tinc l'avió de tornada!
11 d'abril :
He visitat aquest passat cap de setmana el tercer tresor conegut del viatge , les catarates d'Iguazú!
En aquest cas no és tan sols que sigui un paissatge "lindo" que diuen aquí és que és increïblement impactant per la seva magnitud.Cascades de fins 90 metres d'alçada i allà on miris hi han salts d'aigua! La llegenda diu que abans a la zona hi vivia una tribu al costat del tranquil riu d'Iguazú. Però un dia, un guerrer i la seva estimada van fugir riu avall per salvar a la jove d'un sacrifici als déus. Bé un dels deus del bosc es va enrabiar ( i aquets quan s'enfaden ja se sap que la lien molt...) així que va fer remoure les aigües transformant-les en casacades. La noia va caure avall convertint-se en perdra i sent castigada per els cops de l'aigua i el noi va ser convertit en palmera condemnat a veure el sofriment de la seva estimada.
Tornant a la realitat, els colors verds de la selva, el blanc de l'escuma de l'aigua, els arcs iris que es formen a les cascades i els dels milers de papallones eren força de conte de fades. L'aigua en molts punts no és transparent sino una massa blanca que quant cau aixeca columnes de vapor. El punt de més força d'aigua és "La Garganta del Diablo" que sembla una olla a pressió. El riu Iguazú  que baixa despreocupat i tranquil com qualssevol altre riu que coneixem es troba de cop en caiguda lliure amb precipicis altíssims. Per sort vaig poder compartir tot això amb una noia italiana i un israelí que vaig trobar per el camí. Perque em sembla que en un lloc on la natura et deixa amb la boca oberta es bó tenir algú amb qui compartir-ho per que sino el moment va mancat de sentit.
Realment semblavem com nens petits i no ens podiem estar de demostrar la sorpresa! Diuen que l'aigua té propietats curatives, aquí com que n'hi ha tanta, només mirar l'espectacle ja et posa de bon humor. De la banda argentina unes passarel.les et condueixen fins al costat mateix de les cascades i és la part més impactant . De la part de Brasil veus una panoràmica del conjunt que també val la pena. Vam fer també un petit camí fins a una cascada més petita però allà hi vam veure "coatíes" i monos menjant d'un taronger.
En resum, l'epectacle d'una natura que no es pot domesticar per l'home i que et fa posar el lloc que et correspon fen-te sentir com un granet de sorra. La natura que a pesar de com la destruïm ens deixa encara a vegades disfrutar de la seva bellesa i emocionar-nos.

Salta i voltants

Bé per posar-vos en situació jo era a Cusco i després de tants de busos em vaig permetre el luxe d'agafar l'avió bé de fet 3 ! amb una cía. boliviana fins arrivar a Tarija ( sud de Bolivia) i després creuar de nou a Argentina. La veritat és que Argentina és una mica com tornar esglaonadament a casa. Per a mi és més fàcil viatjar-hi, la cultura és similar i un se sent més còmode .

En aquesta regió del nord els colors i les textures se m'han barrejat. Des de les muntanyes pelades i de mil colors de la quebrada de Humahuaca i altres poblets,  fins al verd de la ciutat de Salta i San Lorenzo , passant per les muntanyes i les vinyes de Cafayate . Aquests dies no m'he decicat gaire a la cultura i més a caminar per aquests paratges. Us deixo doncs imatges d'aquest pissatge multicolor en només 300 km de distància entre si.

 Salta  i San Lorenzo

Poble d'Iruya (nord d'Humahuaca)

"Cerro de los siete colores ",  Pumamarca

Camí a Humahuaca

Cafayate :

 Casacades de Rio Colorado

Bé avui 3 d'abril queden 15 dies per tornar ! i bé menys dies per les vacances de setmana santa! ( és que això de viatjar és una feina molt dura ...oups crec que acabo de perdre seguidors al blog! jeje)

Pròxima parada : Iguazú !!!

Cusco i "Valle Sagrado"

( 20 de març ...) Cusco es mereix un post perque no pot quedarse a l'ombra de Machu Pichu! L'antigua capital de l'imperi Inca a 3300 m d'alçada . Qosq'o en quechua, o " melic de la terra" com va la batejar el primer emperador inca. Té molta arquitectura colonial , carrers empedrats i empinats.

A més a tans sols 8 km de Cusco hi han varies ruïnes que eren antigues fortaleses ( ruïnes de Saqsaywaman), o temples on feien sacrificis ( Q'enqo), o punts de parada (Pukapukara, una mena de aérea de servei de l`época ) que marcaven el camí cap a les termes de Tambomachay on l'emperador inca i el seu "harem" feien la parada final. Vaig sentir a dir a un dels guies que a un dels emperadors amb només 22 anys, ja se li atorgaven 200 fills...bé poder era la seva manera de fer crèixer l'Imperi...menys violenta si que ho és...
Les ruïnes no es troben gaire lluny de la ciutat, en canvi de cop et trobes amb un paissatge de muntanyes, valls, camps , cavalls ...tot plegat força bucòlic.

Pisac, és una petita població que es troba dins del " Valle Sagrado " i conté les ruïnes d'una Ciutadella Inca, pujant i baixant uns quants km d'esglaons més es viu una combinació perfecte de paissatge i història. 

fins a la propera per terres d'Argentina!

Machu Pichu

Hola de nou, finalment Machu Pichu, després de Perito Moreno , un dels altres tresors d'aquest viatge, que al final s'havia convertit en una mena d'objectiu per ser el punt més al nord al que arribar i una meta després del que ha estat el viatge fins allà.

La podríem anomenar : "missió Machu Pichu" o com evitar pagar el car tren turístic amb una alternativa barata i més aventurera.

Haureu vist mil imatges i sentit alguna història del lloc, però aquí va la meva experiència. La veritat és que la gran aventura com deia va ser arribar fins a Aguas Calientes (el poble que és a la falda de la muntanya , i que deu el seu nom a les aigües termals). Vam sortir de Cusco (amb s no amb z ,com ens tenen enganyats!) amb bus fins a Santa Maria , 6h , amb una sola parada , la del final ( sabieu que la sal retén els liquids? aixi que una bona dosis de patates fregides va ajudar :) ). Després un taxi fins a un altre poble, Santa Teresa , per al camí hi havien hagut abans alguns esfondraments de terra i s'havia de caminar. Ens va deixar abans d'arribar però un camió "amb vistes" ens va apropar un tram més de camí. Finalment un altre taxi "colectivo" ens va portar fins a la central Hidroèlectrica des de la qual comença el camí de 2 hores fins a Aguas Calientes seguint la via del tren. Durant la caminada la banda sonora del paissatge era el sorroll del riu, crec que mai havia vist un riu tan "enfadat" la força que porta l'aigua és impressionant. Les muntanyes també s'alcen amb força com parets impossibles i el reste és una vegetació selvàtica (que encara no havia vist mai durant aquets dos mesos ) . L'endemà a les 5.30h ,amb força pluja, vam començar a pujar els esglaons que porten a Machu Pichu per ser entre els 400 primers visitants i així poder pujar a la segona muntanya Huayna Pichu (que és la que es veu a  la majoria de les imatges, i a la que només s'hi permet l'accés a 400 persones per dia) vaig tenir el numero 90 així que més esglaons per pujar! però aquest cop ja era de dia i la pujada va ser més agraïda.

La primera imatge que vaig tenir de Machu Pichu per ser-vos sincera em va decepcionar perque era boirós i no es veia gaire res, i el cansament també influia suposo, però per sort el dia es va aclarir i la meva ment també i la sensació de ser allà enmig d'aquelles pedres mil.lenàries no tenia preu ( tot i que a cada esglaó que fas et preguntes com s'ho van fer per pujar-les fins allà ! si algú te una bona explicació si us plau espero el comentari!!!).

Així que en realitat son 2 muntanyes Machu Pichu en quechua "muntanya vella " i  Huayna Picchu "muntanya jove". Les construccions son per una part els temples, altres vivendes i altres palaus, però hi ha una part de l'antiga ciutat on es veu que estaven situats els horts i el bestià. Bé teniu els links per més detalls perque aquest post s'està fent llarg... :) La tornada va ser molt més fàcil un tren i un bus i a Cusco de nou. Només afegir que quant el camí es fa dur saber que sou allà és una gran font d'energia!!

Les conseqüencies: unes agulletes, un bon broncejat però sobretot un record impagable!

Una abraçada.

Llac Titicaca, des de Bolivia i Perú

08-03 He començat veient el Titicaca des de la part Boliviana, des de Copacacabana que sona molt tropical però en aquest cas el clima és més aviat fresquet tot i que fa sol . Des d'allà es pot visitar l'illa del Sol i fent una caminada de 4 hores la recorres tota de nort a sud . A l'illa hi viu gent , sobretot decicada al turisme com tot el que rodeja el Titicaca.

Illa del Sol

Copacabana

11- 03 Després de creuar la frontera Bolivia- Perú he arribat a Puno, també a les costes del Titicaca, en aquest cas la ciutat té menys d'encant , tot i que el centre es colonial i bonic. Des d'allà he fet dos dies d'excurssió per conèixer les illes del Uros o illes Flotants . La història d'aquestes illes és que quant van arribar els espanyols , la tribu dels Uros van decidir fugir per a no haver d'anar a treballar com esclaus a les mines. Van construir vaixells fets amb una planta que es diu Totora ( que serveix per a tot , des d' aliment que sana les dents com material per fer cases o vaixells... ).El vaixell el feien servir de casa amb cuina i lloc per dormir , pero aquest amb el temps es feia malbé total que n'havien de construir un altre , però el vell en lloc de tirar-lo el juntaven amb el nou així la casa es va anar fent gran . Amb el temps van decidir quedar-se en un lloc fix i van fer servir les arrels de la totora per anclars-se a prop de les costes de Puno. Bé si us interessa us deixo el link de la wikipedia que afegirà més detalls a l'assumpte que segur que me n'he deixat molts! : http://wiki.sumaqperu.com/es/Los_Uros
En tot cas abans vivien del intercanvi d'aliments amb Puno però ara mateix viuen només del turisme.

Després vam visitar l'illa d'Amantani i vam dormir amb una familia d'allà que viu com fa un segle enrere , la seva llengua materna es el Quechua (dels inques) i el castellà el parlen però poquet. Vaig compartir la casa amb una noia japonesa que estudia les llengues i cultures hispàniques amb lo qual la barreja cultural era una mica cacao però divertida. També bastant turístic perque ells viuen d'això, tenen un hort però per a consum personal. Tot i així la relació amb ells va ser molt interessant. Bé a la nit ens van fer vestir amb els vestits tradicionals i vam fer una "festa" amb balls. Segons el color de la faldilla significa si ets casada o soltera a mi em van posar el verd de les dones casades així que la festa res de res tu ! ... :) suposo que la noia de la casa amb 26 anys i 2 nens hem devia veure gran...D'això no en poso imatges que si no la credibilitat del blog cauria en picat . A part vam visitar el temple de PACHA TATA deu del sol ( que representa la figura masculina) també hi ha Pacha Mama ( que representa  la lluna, i es la figura femenina)

Ah me'n oblidava en idioma autòcton es Titijaja  no Titicaca ( el significat varia segons si es llengua Aimara o Quechua pero crec que Titi es puma  i jaja és roca gris). El Puma en la cultura inca és un dels tres animals venerats junt amb el condor i la serp.

Pròxima parada : Cuzco ( i més a prop de Machu Pichu ,  el punt més al nort del mapa del meu viatge)
Ah el recompte de kms fins ara !!10.278 kms ( segons dades dels meus comptables , merci!)

La PAZ

Arribar a la Paz amb el bus ofereix una vista increíble aixó que estava nubolat! una ciutat rodejada de muntanyes. La ciutat es troba reapartida entre varies valls i no una sola com jo creia. Durant els dos dies que hi vaig estar cel.lebraven la Chiaca ( no estic segura de que s'escrigui així...) es quant els comerços fan rituals tirant cervesa i l'alcohol de farmàcia als seus negocis perque siguin pròspers durant l'any. A part també se'l veuen clar. Així que aquests dies era complicat fer-se entendre amb els venedors...

També vam visitar el Valle de la Luna ( que no es el del desert d'Atacama clar) , no són roques sino fang que fa formes estranyes.

11 de març : ara sóc a Puno a les costes del Llac Titicaca, pero ja a Perú. Vinc de Copacabana que es la part Boliviana del llac  i on hi ha la Isla del sol . Demà marxo a conèixer las Islas Flotantes i a dormir a casa una familia de l'illa així que en el pròxim capítol toca el Titicaca! Bona nit o bon dia a tots! ah i bon cap de setmana ( així segur que l'encerto)